"ARXIUS DE PENSAMENTS TEMPORALS"
Sempre he pensat que el coneixament d'un mateix (així com les seves limitacions) són la base de l'equilibri de l'ésser humà, la seva autorrealització i el seu benestar.
Quan em vaig plantejar aquest projecte, vaig voler que moltes de les meves inquietuts social, humanes i personals, formèssin part del mateix i que aquestes s'interconectessin- comuniquessin, d'una forma o altre amb les inquietuts i la tasca de l'Institut de Psicología de la Fundació Collserola.
En definitiva es tractava de treballar "les persones" i d'aconseguir que aquestes, en entrar al Centre, es sentissin recolçades tan psicológica com físicament; emboltades d'un entorn entenedor, engrescador i còmode, fent que res del que veiessin al seu voltant-entorn, els fos alié (UNIÓ ENTRE COS I ARQUITECTURA).
Ha estat, doncs, des de un punt de vista pictòric, analític i humanista com he intentat desenvolupar la meva tasca. M'he centrat en el "construir caminant", en "l'autorrealització", en "el silènci per arribar a l'equilibri", en "l'autorefleció", en "el tirar endavant des de una existencialisme positu". I és des d'aquest positivisme, un punt irónic, tal i com jo plantejo i em plantejo les coses, que he volgut tirar endavant en aquest repte tan llaminer.
Així és, en definitiva, com pot quedar el projecte, així és com ha de ser i com m'agradaria que fós!
Tatiana Blanqué
PROJECTE REALITZAT I IMPLANTAT,
C/República Argentina de Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario